Ens agraden les llegendes…i sobretot ens agrada el vi.
Recentment vam tenir el plaer de presentar els nostres vins en el marc incomparable del Festival de Llegendes de Catalunya, el FesLleCat.
El festival, que es celebra a Sant Martí de Tous i que enguany ha arribat a la seva novena edició comptava amb diverses activitats. Un dels moments culminants fou el tast, comentat i dirigit per la gran Empar Moliner, els assistents van tenir ocasió de tastar alguns dels vins més especials del nostre celler i escoltar la seva particular visió de tres llegendes.
Un dels vins tastats va ser Vins i Llegendes, un vi de Celler Ronadelles elaborat sota la DOQ Priorat que (a més d’estar boníssim) té la singularitat d’explicar-nos llegendes i fets històrics que han marcat aquesta terra, el Priorat. Ho fa a través del vi, que parla del particular terroir del Priorat, i també a través de les seves etiquetes. Aquestes (n’hi ha quatre de diferents) contenen curioses il·lustracions dibuixades a ma per la dissenyadora Maria Duran.
Les voleu conèixer?
Scaladei 1835: La desamortització de Mendizábal, el saqueig i l’incendi de la Cartoixa.
Durant molts segles els pagesos del Priorat van viure sota el vassallatge del monestir d’Scaladei. Realment eren condicions molt dures de vida les que havien de suportar els pagesos d’aquestes terres… Es pagava el delme que implicava donar el 10% de totes les collites al monestir. Les gents del priorat van esclatar en un brot de rauxa que acabà amb la crema i saqueig del monestir aprofitant el context de la desamortització de Mendizabal. La cartoixa patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir privats per decret de les seves terres.
En només dos anys la majestuosa cartoixa, amb les seves cel·les, claustres, l’església i l’hostatgeria restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig dels pagesos de la zona.
Actualment la cartoixa i el seu entorn és objecte continues labors de restauració i recuperació del patrimoni. Es pot visitar des del 1998. S’ha reconstruït minuciosament una cel·la, element clau de totes les cartoixes. Els monjos efectuaven la majoria de les seves activitats en el mateix recinte del monestir. Cada cel·la compta amb un hort individual. És un dels punts gairebé obligatoris a visitar per aquells que s’escapen a la comarca del Priorat.
Cornudella S.XII, la filla del compte de Prades
El compte de Prades, noble que es trobava instal·lat a les terres que rodegen el nostre celler, a Cornudella de Montant tenia una filla.
Conta la llegenda que la nena es perdé duran una cacera. Després d’hores de recerca infructuosa, desesperada fou trobada gràcies al so del seu corn, que feia sonar una i altra vegada…donant origen al topònim de Cornudella (“el corn d’ella”).
Hi ha diverses llegendes i fils històrics que parlen i intenten explicar l’orígen del topònim de la nostra vila, però aquesta val a dir que és força emotiva i evocadora. Us agrada?
El Salt de la Reina Mora 1153.
Siurana va ser l’últim enclavament dels sarrains a la Catalunya nova. Quan ciutats importants com Tarragona, Tortosa o Lleida ja es trobaven sota el domini cristià, Siurana encara resistia fermament.
Després de diversos intents per prendre per les armes la inexpugnable posició que ocupava Siurana, una vila sobre una roca i coronada pel seu castell, finalment els cristians es van sortir amb la seva.
Abdel Zaida, la última noble del Castell de Siurana, es llençà amb el seu cavall al buit abans de caure captiva dels exèrcits cristians.
La llegenda conta que el cavall d’Abdel Zaida decidí fer una frenada brusca a l’últim moment per no caure pel precipici, deixant marcada la seva peülla sobre una de les roques properes a l’abisme que…a més es pot veure i visitar!
Us convidem a descobrir Siurana, un entorn molt proper a la ubicació del celler Ronadelles. La vila i l’entorn resulten espectaculars per les muntanyes que l’envolten i que gaudeixen d’un imaginari llegendari plè d’històries de captius, traïdors, trobadors, donzelles, sants i reis.
Llegendes negres…com la Fil•loxera
La fil·loxera és ben bé la nostra llegenda negra…té poc de llegenda doncs és pura història! Una història certament trista, això sí.
Aquesta plaga arriba a la península després de devastar les vinyes de tota Europa i posa fi a als anys de creixement que havia experimentat el Priorat.
La fil·loxera començava a arrasar el Priorat. El primer brot de la fatídica plaga es va localitzar el juny del 1893 i va ser a partir de llavors que es va fer evident. La tragèdia seria devastadora i molt difícil de combatre.
A partir de llavors la història del Priorat fa un gran punt i a part.
A part del desastre econòmic que va suposar, al setembre era quan la gent se sentia més trista per veure tots els costers nus i sense gent a veremar… Ja no hi havia verdor. No se’n podien fer a la idea, tota la feinada de cada any per veremar i de cop tot es trobava buit i trist. Una gran tristor va envair la gent gran i els vells, perquè la gent jove havia marxava cap a Reus, o altres poblacions importants per tal de llogar-se en qualsevol feina.
